La Seu d'Ègara: de Terrassa al món

A Terrassa i a Catalunya avui és un dia de festa. Festa cultural, cívica i també religiosa. Celebrem el final d’un llarg camí que vam començar fa més de 10 anys. Des del 1998 fins al 2009 hem fet una extraordinària inversió per conèixer millor el nostre passat i per convertir-lo en una de les grans apostes de futur de Terrassa.

L’Ajuntament de Terrassa, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, el Govern d’Espanya, Caixa Terrassa, el Bisbat de Terrassa i la Parròquia de Sant Pere hem col.laborat estretament per fer possible el que avui tenim aquí. Han estat anys de feina intensa i discreta. D’excavacions, d’estudis, d’intervencions per millorar el conjunt monumental. Anys de treball i esforç que ens han permès situar les nostres Esglésies en el seu context històric, entendre el missatge escrit a les pedres, desenterrar les claus del passat, recuperar les arrels de la nostra història fins arribar a l’època de l’antic municipi romà d’Ègara.

Hi ha hagut incomoditats per als veïns i veïnes, per als feligresos de la parròquia, als quals vull agrair especialment la seva comprensió per les molèsties i la seva complicitat durant tot aquest temps. També ha estat complicat per als visitants, que no han deixat de venir malgrat els impediments inevitables que causaven les obres i les excavacions. Però calia fer-ho. Era una oportunitat única i hem buscat els recursos per tirar endavant un projecte apassionant que a partir d’avui esdevé una realitat.

Molta gent ha col.laborat per fer-ho possible a Terrassa, a Catalunya, al conjunt d’Espanya i fins i tot al Vaticà. A institucions, entitats, empreses. Hem buscat i trobat aliats, amics, socis. La llista és molt llarga i em permetran que no digui tots els noms dels homes i dones que han fet possible que el que fa més d’una dècada era un projecte, un somni, hagi esdevingut una realitat. Sí vull agrair especialment, però, la tasca de l’anterior alcalde de Terrassa, Manuel Royes, la del desaparegut regidor de Cultura que va impulsar el projecte als seus inicis, Josep Maria Satorras, i la dels arquitectes Pere Riera i Alfred Pastor. Dóno les gràcies públicament per l’esforç i la col.laboració de totes les persones que ens han ajudat a fer una part del camí fins arribar al dia d’avui. I ja els avanço que els demanarem que volem que continuïn al nostre costat a partir de demà, en la nova etapa que ara comença.

Les Esglésies de Sant Pere, durant tot aquest temps, han estat en un segon pla. I ara les tornem a situar al lloc que mereixen, sota una nova llum que és fruit dels anys de treballs i estudis que ara conclouen. Aquesta és l’aportació de les generacions de finals del segle XX i principis del XXI a una història mil.lenària.

Per als terrassencs i les terrassenques, aquestes són unes pedres molt estimades i respectades, pedres plenes de vida, de significats profunds per als nostres pares i mares, per als avis i àvies, per als revesavis… Un signe d’identitat de la ciutat, de legítim orgull, una herència cultural i artística que ha arribat a les nostres mans i que tenim la responsabilitat i l’honor de traspassar a les generacions futures com el que és. Un tresor de valor incalculable que Terrassa obre a partir d’avui al nostre país i a la resta del món.

La Seu d’Ègara ens obre avui les portes i ens convida a veure amb una nova mirada les nostres Esglésies de Sant Pere.

Durant segles els nostres avantpassats han conservat viva la memòria de l’antiga Ègara. Aquest nom no s’ha perdut mai al llarg de dos mil anys d’història. Ni tampoc el record, desdibuixat pel pas del temps i de les llegendes i fantasies, de l’antiga Seu del Bisbat d’Ègara. Les esglésies de Sant Pere, tan estimades, eren unes grans desconegudes. A partir del segle XVIII, però, alguns estudiosos van començar a investigar, amb major o menor encert, el passat d’aquest conjunt i a buscar respostes per a les incògnites que plantejava.

Culminem avui un procés que ens permet afirmar que La Seu d’Ègara és un conjunt monumental únic a Catalunya i a Europa. I com a tal volem compartir-lo: és per això que treballarem perquè en el futur esdevingui Patrimoni de la Humanitat.

L’antiga Seu d’Ègara ens porta fins als primers temps de la nostra era, en un recorregut extraordinari fins a l’època final de l’Imperi Romà, els primers segles del cristianisme a Europa i de l’Edat Mitjana. Un recorregut des del municipi flavi d’Ègara fins a la Terrassa del segle XXI, tot passant per la vila medieval de Terrassa que va néixer al voltant de l’antiga Torre del Palau. Trobem aquí pintures murals del segle VI úniques en el món en el seu gènere, l’arquitectura i l’art del preromànic i del primer romànic català, retaules que són autèntiques obres mestres del gòtic català. Joies preservades i revaloritzades que ara mostrem en tot el seu esplendor. També hem trobat aquí una catedral, la Catedral d’Ègara, amagada sota una rectoria: l’actual centre d’acollida de visitants i museu ens permet descobrir com era l’antiga catedral dels segles V al VIII, l’edifici més espectacular d’un extens conjunt episcopal que hem reconstruit virtualment.

Aquests són els tresors de l’antiga Seu d’Ègara, del més destacat conjunt pre-romànic del nostre país i d’un dels més excepcionals recintes romànics de Catalunya. D’un conjunt monumental al qual ben aviat s’hi podrà arribar en Metro, a l’estació Vallparadís/Universitat del futur Metro de Terrassa, que ara estem construint gràcies a la Generalitat de Catalunya al subsòl de la ciutat. I que es troba en un entorn incomparable, el del Parc de Vallparadís, en el que destaca la singular passarel.la que dóna accés al recinte des del Castell Cartoixa. Exemples, el Metro i la passarel.la, d’un esforç doble: el de reconstruir el passat i el de construir el futur.

En l’etapa que avui comença el nostre repte és obrir l’antiga Seu d’Ègara al món. Donar a conèixer la seva importància històrica, cultural, turística i religiosa. Deia al principi que l’esforç per recuperar el passat és també una inversió de futur. La Seu d’Ègara torna al primer pla, al lloc protagonista que li correspòn dintre del patrimoni terrassenc i català, i serà un argument de primer ordre en la projecció exterior de la ciutat. Creiem fermament en el paper de la cultura no només pel coneixement i benestar que ens aporta, sinó també en la seva funció generadora d’oportunitats, de desenvolupament econòmic. Es el que hem fet amb el nostre patrimoni del modernisme industrial: no només potenciar-lo com un signe d’identitat, sinó entendre’l també com un eix de futur, de projecció cultural, turística i comercial. Són noves formes d’indústria, d’indústria cultural, que tenen un gran futur en el segle XXI i que Terrassa, amb el renovat impuls de la Seu d’Ègara i de tot el seu patrimoni cultural i artístic, converteix en una de les seves principals apostes per a les properes dècades com una de les capitals culturals i econòmiques del nostre país.

Es la tasca que proposo als terrassencs i terrassenques. Tots i totes, cadascun de nosaltres, hem de ser ambaixadors, difusors, del valor i l’encant únics de l’antiga Seu d’Ègara, de les nostres Esglésies. Hem d’obrir-les al món, hem de convidar la gent a conèixer-les i estimar-les com nosaltres. Aquest és l’homenatge que fem a les generacions que ens van deixar un llegat monumental excepcional i que nosaltres hem de convertir en una de les principals inversions de futur de la Terrassa del segle XXI.

Moltes gràcies i per molts anys!

Onze de Setembre: mirant cap al futur

L'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, reflexiona sobre el sentit de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya, sobre els reptes i oportunitats que té el nostre país i sobre el paper que juga Terrassa com una de les grans capitals catalanes del present i del futur.

Video: Onze de Setembre (2009)

Diada Nacional de Catalunya: acte institucional

Senyores, senyors.

Celebrem avui a Terrassa l’Acte Institucional de la Diada Nacional de Catalunya. I ho fem amb la solemnitat que inspira aquesta Sala de Plens de l’Ajuntament presidida, com és tradició des de fa trenta anys, per l’Escut de la Ciutat i la bandera de Catalunya. La conferència de Salvador Giner que acabem d’escoltar ens ha donat elements per a la reflexió entre el passat, el present i el futur, entre la tradició i la modernitat. Mirem enrera per reconèixe’ns en les arrels de la nostra identitat, en els vaivens de la nostra història, en els moments dramàtics i també en les èpoques de represa. Però sobretot mirem enrera per poder mirar cap endavant, per avançar cap a un futur millor que està a les mans de tots i totes nosaltres, de tots els ciutadans i ciutadanes de Terrassa i de Catalunya.

El passat està escrit i el futur està per construir. No és una pàgina en blanc. Tenim un guió, un projecte que ens marca les grans línies del que volem que sigui la Catalunya del segle XXI. Catalunya és més que l’Estatut, més que el finançament, més que les infraestructures. Però aquests són instruments cabdals per decidir i definir cap a on volem anar, quina mena de país volem construir en el context de l’Espanya i l’Europa del segle XXI. Aquests són temps políticament complicats. Acabem de tancar amb un èxit inqüestionable el model de finançament autonòmic que necessitàvem per garantir el progrés i el benestar dels ciutadans i ciutadanes, en condicions més justes i equilibrades i sense renunciar a la solidaritat amb la resta de comunitats. Hem fet un salt endavant extraordinari en el camp de les infraestructures, que fa només dos o tres anys ens inquietaven profundament i posaven en perill el desenvolupament futur del país i també el d’aquesta ciutat, que només pot continuar essent un dels grans motors de Catalunya si disposa de les eines i infraestructures adients per treure d’ella mateixa tota la força, totes les seves potencialitats.

Però ara ens trobem en un moment polític marcat per l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Un Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés de Diputats i votat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Un Estatut que expressa què som i què volem ser, que defineix el marc de l’autogovern català dintre de la Constitució espanyola i que traça les línies mestres de la Catalunya del futur, d’un país compromès amb el benestar de tothom, solidari, modern, innovador, potent econòmicament, obert al món, profundament democràtic i pacífic, i orgullós de la seva identitat construïda en cercles concèntrics. La sentència de l’Estatut ha estat, és i serà motiu de polèmica. Això és inevitable, tot i que la prudència aconsella esperar per llegir atentament la sentència, acatar-la com correspòn en un Estat de Dret i determinar a continuació quin camí hem de seguir. Sigui quina sigui aquesta sentència, i jo confio que confirmarà la plena constitucionalitat de l’Estatut, aquí es tanca l’arquitectura política necessària per a una nova època.

Hem celebrat aquest any els primers trenta anys d’ajuntaments democràtics, paral.lels al desenvolupament de l’Estat de les autonomies sorgit de la Constitució del 1978. Hem celebrat també, en aquesta mateixa Sala de Plens, el trentè aniversari de la Constitució. I obrim ara un nou temps, hereu de les contradiccions però també de les virtuts del model que ara estem renovant. Es innegable que les ciutats i pobles, el país en el seu conjunt, hem progressat extraordinàriament al llarg de les darreres tres dècades. Ens hem incorporat al nucli dur d’Europa, hem progressat econòmicament, hem reforçat la nostra identitat i la nostra cultura, hem construit una societat més justa i solidària, hem consolidat les bases de la democràcia, de la convivència pacífica, d’un sistema de drets i de deures, de llibertats, com no hem tingut mai. La història d’aquestes tres dècades és una història d’èxit. D’èxit col.lectiu, de tothom. Es bo recordar-ho en aquests moments, quan sentim neguits o insatisfaccions, quan dubtem sobre el camí que hem de seguir en el futur. Partim d’un èxit i no d’un fracàs. D’una victòria i no d’una derrota.

La crisi econòmica global, i les seves particularitats al nostre país, imposen un nou marc al qual hem d’adaptar per força els nostres projectes de futur. Són temps molt difícils per a moltes persones, que posen a prova la solidesa del nostre sistema de benestar i protecció social i la capacitat de renovació i recuperació del nostre teixit empresarial. I no només estem reaccionant correctament per pal.liar els efectes de la dura crisi que patim, sinó que en paral.lel estem buscant nous horitzons per fer possible el desenvolupament futur, la creació de feina i d’oportunitats, el progrés econòmic i social. Aquest és l’autèntic repte d’ara mateix, el gran desafiament que ciutats com la nostra estem afrontant amb consens i sumant esforços, amb visió de futur, amb energia i també amb optimisme. Creure en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats, és imprescindible per generar la força col.lectiva que ens ha de fer tirar endavant i deixar enrera aquesta època crítica.

Cal mirar al futur. Cal que cadascú busqui el millor d’ella o ell mateix i tiri endavant, amb el suport de la resta de la societat, però sense renunciar a la responsabilitat i el compromís individual. Cal establir un guió, una estratègia, de forma consensuada. Cal cooperar, pactar. I treballar. Treballar molt, fer alguns sacrificis, afrontar els canvis. Virtuts aquestes que són molt catalanes i que segurament són la clau i la força de la Catalunya moderna: treball, rigor, compromís, valors, convivència, esperit d’innovació, obertura al món… Virtuts que Terrassa expressa especialment i que aporta al conjunt de Catalunya com el que és i serà: una de les grans ciutats del nostre país, una de les capitals del futur.

Avui, aquí, expressem una vegada més el nostre compromís amb el futur de la nostra ciutat i del nostre país. Visca Terrassa! Visca Catalunya!

(Parlament de l'Alcalde Pere Navarro, amb motiu de l'acte institucional celebrat a l'Ajuntament de Terrassa el 10 de setembre de 2009)

Lluitar contra la crisi, preparar el futur

L’Alcalde Pere Navarro passa revista a les estratègies municipals per fer front a la crisi econòmica a Terrassa. En la seva anàlisi destaca el paper del “pacte anti crisi” i el seu caràcter: conté més de quaranta accions estratègiques concretes, fruit d’un llarg procés de diàleg i de negociació entre les forces polítiques municipals. L’Ajuntament de Terrassa va ser un dels primers al nostre país en articular un pla d’actuació integral per reduir l’impacte social de la crisi, potenciar el paper de la inversió pública especialment en infraestructures i obra pública, creació de centenars de llocs de treball temporals i fomentar vigorosament el desenvolupament econòmic i la innovació de cara al futur.

(Agost 2009)

Lluitar contra la crisi, preparar el futur (1)

Lluitar contra la crisi, preparar el futur (2)

Un moment per buscar grans acords

L'alcalde Pere Navarro creu que els ciutadans i ciutadanes demanen, en moments difícils com aquest, que els polítics arribin a acords. Sense renunciar als valors ideològics, però amb generositat, amb responsabilitat. Ell aposta per un gran pacte de ciutat no només per fer front a la crisi, que és l'objectiu més immediat, sinó també per preparar el moment de la recuperació i situar la nostra ciutat en una posició de sortida que li permeti aprofitar les oportunitats que es presentin. Avui parlem en el seu "despatx de feina", situat just al costat del despatx oficial de l'Alcaldia de Terrassa. Ens explica com és el seu dia a dia i la història d'uns mobles que ja tenen molts anys... (Joan Rovira, 13 març 2009)

Videoblog 13.03.2009: Pactes de ciutat

La ciutat es viu al carrer

Sempre que pot, Pere Navarro es mou a peu per la ciutat: a veure com van unes obres, a trobar-se amb uns veïns que li volen explicar les seves inquietuds i necessitats, a un acte públic... Evidentment, també li cal utilitzar el cotxe per guanyar temps, però prefereix anar a peu.

El temps que dedica a caminar li és molt útil per "trepitjar" el carrer, per trobar-se amb moltes persones, per escoltar què pensen o què els preocupa als terrassencs i terrassenques, per veure com van les coses...

Fa el mateix a través del correu electrònic, als programes setmanals en directe a la tele, amb el seu telèfon mòbil, al seu despatx. Escoltar. Escoltar molt. Prendre-li el pols a la ciutat, sense intermediaris. De persona a persona. (Joan Rovira, 5.3.2009)
Video: La ciutat es viu al carrer